Aquesta serà, o voldrà ser la petita crònica de la curta però intensa aventura que demà, dia 17 de setembre, comencem pare i fill, per resseguir la part final d'un Camí que l'home ha fet des de temps immemorials: el Camí cap al final del mon, el Camí que segueix per terra el rastre de la Via Lactea, fins arribar a Fisterra, la fi del mon conegut aleshores.
El repte passa per arribar fins a Fisterra desprès de fer 350 km amb bicicleta.
Sortirem des de Ponferrada demà, i farem l'etapa prèvia de 25 km que ens portara a Villafranca del Bierzo.
Mentrestant, intentarem explicar-ho en aquest bloc, això si me'n surto, per que en aquesta entrada no aconsegueixo escriure ni un accent i les majúscules ara es posen ara no.
En fi, coses de fer-ho des del mòbil, suposo. Ara no vull perdre mes temps. demà matinem molt i ens esperem mes de 800 km en cotxe i l'etapa prèvia, així que me'n vaig al llit a intentar dormir.
Salut a tots!
P.D. He vist que amb el corrector que té l'editor del blogger aconsegueixo corregir algún accent, però no les majúscules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada