Veure com comença el dia a Fisterra, és tan o més bonic que veure com s'acaba.
Aquest final del mon té una lluminositat i una amplitud que traspuen la sensació de ser en un lloc únic, màgic.
El dia és net, i clar, i tranquil. Tant net, clar i tranquil que se'ns encomana sense voler-ho.
Dutxa, esmorzar, recollir i agafar el cotxe per retrocedir sense saber fins a on.
Per la finestre del cotxe mirem embadalits l'espectacle de veure com l'home pot conviure amb la natura en harmonia. Abans de recórrer el primer kilòmetre giro cap a la dreta sense pensar-ho per buscar el mar. Aturem el cotxe a la vora d'un camí enpedrat que ressegueix tota la immensa platja de la badia.
La sorra és fina i blanquinosa. Centenars de gavines volen arran de mar o caminen per la platja. Ens traiem sabates i mitjons i caminem per la platja. La sorra, càlida i suau, ens acull.
Els peus toquen l'aigua freda de l'Atlàntic i caminem amunt i avall fent allò que tant ens és propi als catalans, badant. O meditant sense cap pretensió que diríem en llengües que no tenen paraules tant maques com badar.
Gran moment que compartim plegats.
Tornem al cotxe i parlem.
El físic no acompanya i demana més dies de descans que avui. El cos és el cos, i anar-hi en contra no porta enlloc de bo.
Per tant, decidim fer el darrer objectiu d'aquest viatge, també sense pujar a la bicicleta. Altre cop serà!
Anem a Santiago amb la calma del turista.
Gaudim de la ciutat i gaudim de l'alegria dels que hi arriben havent fet el Camí. El destí no ha volgut que aquesta vegada hi arribéssim així nosaltres. Tant se val, el Camí ens ha volgut ensenyar que la vida a vegades no es com havíem imaginat si no com toca, i saber entendre-ho i gaudir-ho, a més d'una lliçó, també és bonic.
La tarda passa lentament i pausada.
El Camí Fins a Fisterra s'ha acabat per nosaltres. Jo l'he gaudit i espero que el meu pare també, tot i que la recança de no haver-hi arribat pedalant, ara no li deixi gaudir-ho plenament.
El darrer regal que el Camí ens ha fet ha estat el temps.
Ens ha regalat temps, i això ens permet fer una tornada altre cop no programada, i ens ha deixat temps per una sorpresa.
Ara a dormir, aquí en la ciutat de l'Apostol Jaume (Santiago), aixecada en mig del camp dels estels (Compostela).
Demà més.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada